El matrimoni

El 14 d'octubre de 1469

Fa poc més de 540 anys, els Reis Catòlics van unir-se en santa aliança entre problemes i ambicions familiars

Unió matrimonial dels Reis Catòlics

El 14 d’Octubre de 1469, Isabel I i Ferran el Catòlic contrauen matrimoni a Valladolid, un enllaç que canviaria per sempre la història d’Espanya. 

Aquest casament, però, es va dur a terme clandestinament  degut a les fortes oposicions cap al mateix: el rei Enric IV, germà d’Isabel, havia previst per a ella una aliança amb Portugal, i es mostrava contrari a qualsevol altra alternativa nupcial.

D’aquesta forma, doncs, s'unirien les filles del rei Joan II de Castella i el fill del rei Joan II d’Aragó. Enric IV, amb el propòsit d’enderrocar aquest enllaç, prèn a Isabel la condició de Princesa d’Astúries, condecint-li a Joana de Castella, la seva filla il·legítima.  heretar el seu tron.

El Castell de Segòvia, datat de 1122

Amb la mort d’Enric IV l’any 1474, Isabel s’autocorona reina de Castella al Castell de Segòvia. Aleshores, mentre ella i Ferran reorganitzen les Corts, Joana i el seu marit, el rei Alfons V de Portugal, creuen la frontera per a rebre el que els pertoca. Aquest fet desemboca en un enfrontament entre tropes espanyoles i portugueses el 1476, és la coneguda Batalla de Toro. El conflicte es  es resol a favor d’Isabel i fa perdre a Joana totes les opcions que tenia per optar al trò. 

Corona assegurada i un gran futur per endavant

Cinc anys després de que Isabel agafés les regnes, Ferran esdevé rei d’Aragó després de la mort del seu pare, Joan II. El 1468, ja havia estat nomenat rei de Sicilia. Un any després de rebre la corona d’Aragó, Ferran i Isabel inicien el procés d’unificació dels dos regnes dictant un còdex de lleis sota la supervisió de cinc consells reials que serviria de base legal del seu ambiciós projecte. D’aquest matrimoni van néixer 5 fills: Isabel, Joan, Joana, Maria i Caterina d’Aragó i de Castella.

El regnat d'Isabel i Ferran

Després de la mort dels rei Joan II de Castella, el 1474 Isabel s’autoproclama nova reina de la corona castellana. Només cinc anys més tard, el seu marit Ferran succeix el seu pare i és nomenat rei d’Aragó amb el nom de Ferran II d’Aragó. En aquell moment, tindrà lloc un dels fets més rellevants de la història d’Espanya: la unió entre els regnes de Castella i Aragó, els dos majors focus de poder i territori de la península Ibèrica.

El 1480, només un any després d’haver pujat Ferran al tron aragonés. Ell i Isabel convoquen les Corts a Toledo per establir les grans bases legals del seu projecte d’unificació. 
Aquí s’estipula la centralització dle poder en eles reis i es fixa els pilars perla reforma econòmica i judicial dels regnes. A més, es demana al Papa Sixt IV la creació de la Santa Inquisició espanyola, un organisme eclesiàstic encarregat de vetllar per la integritat del cristianisme perseguint i torturant aquells que eren considerats heretges. 

Torna Granada i marxa Colom

La primera gran missió que duen a terme els Reis Catòlics és la conquesta del Regne de Granada, un regne musulmà que portava més de 250 anys establert a la zona sud de la península Ibèrica. Aquest conflicte dura deu anys, fins que el 1492 Isabel i Ferran finalment entren a la capital, Granada, per rebre les claus de la ciutat.

Situació dels diferents regnes a la península

Aquell mateix any, el 1492, la reina Isabel decideix apostar per Cristòfol Colom i, entre moltes critiques, financia el viatge que el portaria a descobrir Amèrica. Aquesta fita permet al Regne de Castella i Aragó entrar de ple en l’exploració i la colonització dels nous territoris, i poc després els espanyols ja es repartien el món amb els portuguesos.

Un cristianisme ferri i últimes fites

La relació entre els Reis Catòlics i l’Església ha estat d’un recolzament recíproc que ha permès que ambdues parts surtin beneficiades. Des d’un bon inici, al nou regne s’implanta una política de ‘neteja religiosa’ amb la Santa Inquisició com a principal braç executor. En total, durant l’última dècada del segle XV, més de 200.000 jueus i moriscos van ser expulsats de Castella i Aragó, mentre que aquells que hi van romandre van haver de convertir-se al cristianisme.

L’any 1496, Ferran i Isabel reben el títol de ‘Catòlic’, atorgat pel Papa Alexandre VI, gràcies a la seva defensa de la fe cristiana. Aquest mateix any finalitza la conquesta de les Illes Canàries i aquestes s’incorporen al regne, després de gairebé tot un segle de setge. Finalment, el 1512 (amb Isabel ja enterrada a la Catedral de Granada desde 1504), Ferran aconsegueix l’annexió del regne de Navarra, un dels altres nuclis cristians que van resistir l’atac islàmic anys enrere, el qualns aleshores havia estat possessió dels francesos.

____________________________________________________________________

I poc a poc, anar conquerint territori

Els reis van anar conquerper separat i després juntament. Conquerir era una activitat característica de les grans monarquies del moment. Abans del seu matrimoni, Castella i Aragó eren enemics en el terreny de joc. Isabel I va iniciar la conquesta amb  l'annexió d'Osca al 1096 i Saragossa al 1118.

El 1150, Aragó ampliava els seus dominia al quedar annexada al comptat de Barcelona a través d'una unió dinàstica.

En tan sols 100 annys, Aragó havia crestut fins convertir-se en un dels regnes cristians més importants d'Espanya. Poc a Poc el Regne d'Aragó va començar a competir amb el de Castella per la conquesta de nous territoris del sud d'Espanya. Aragó s'assentaria València i les Illes Balears tot i que la seva conquesta es va veure bloquejada per Castella, annexionat a Múrcia al 1246.

La Corona d'Aragó contunuarà la seva expansió per l'estranger. El 1282 Pedro III d'Aragó pretén conquerir Tunez, però els plans canvien quan Sicília sol·licita la seva ajuda per la liberalització de l'illa dels ocupats francesos: començava la Guerra de les Vísperes Sicilianes, la quan conclouria amb la annexió de Sicilia a la Corona.  

El 1323 Aragó conqueria l'Illa de Cerdenya, tot i que una part d'ella els cediria als seus aliats en la conquesta.

També es van involucrar en assumptes de l'Imperi Bizantí a través dels almogàvers, organitzats en un exèrcit. El gran error dels reis va ser negar-se a pagar els seus honoraris després d'assessinar al seu cap, fet que ca provocar la conquesta de part del territori. Es van crear Els Ducats d'Atenes i Neopatria.

El 1390, el Ducado de Atenas i Neopatria va ser venut a la familia Acciaioli de Florència, concentrat tot el seu esforç i atenció en l'expansió pel Mediterrani Occidental. 
El 1409, les forçes de Leonor d'Arborea van ser abatudes a la Baralla de Sanluri i, al 1415 Còrcega passava a mans d'Aragó.  

L'última expansió de la Corona va tenir lloc a Itàlia, quan Joana II de Nàpols, davant els atacs de les tropes de Lluís III d'Anjou, va decidir demanar ajuda a Alfons V. Una vegada aconseguida la victòria, en agraïment al monarca, Joana II l'adopta com a fill i el converteix en hereu.

El 1474, Ferran II d'Aragó va contraure matrimoni amb Isabel I de Castella i la Corona d'Aragó quedava fusionada amb el nom de Regne de Castella per la resta de la història.