Una mica d'història

1451, neix Isabel I, la filla més petita del rei Joan II de Castella. Ens situem al segle XV, una època de transició a Europa, de descobriments i canvis, de guerres i pugnes pel territori, però tanmateix d’estabilitat política. 

A Isabel li toca viure i regnar durant la segona meitat d’un segle de prosperitat i d’avenç plasmada en àmbits com l’economia, l’art i la tecnologia, però alhora marcada per l’imposició d’una classe dominant que mantindrà les diferències jeràrquiques dins la piràmide social.

Per començar, cal dir que el segle XV (1401-1500) suposa el salt des de l’edat mitjana cap a l’edat moderna. Aquest gran canvi cronològic de la història es deu a dos grans esdeveniments: d’una banda, la caiguda de Constantinoble en mans de l’imperi otomà (1462); de l’altra, el descobriment d’Amèrica per part de l’expedició de Cristòfol Colom (1492). Ambdós fets accentuen la fi de la Mediterrània com a centre del món i l’expansió dels europeus cap a noves terres.

Guerra, expansió i poder burgès

A nivell polític, Europa segueix submergida en la Guerra dels Cent Anys, un enfrontament bèl·lic que comença l’any 1337 per motius de descendència i que es perllonga al llarg del segle XIV i XV. En aquest conflicte trobem batalles com la d’Agincourt i la de Grunwald, i noms propis com la famosa Joana d’Arc. 

Mes enllà del vell continent, la dinastia Ming assoleix la seva màxima expansió territorial, a la Xina; els inques obtenen també el seu màxim desenvolupament; a l'Índia regna s’imposa el musulmà Sultanat de Malwa i Japó, dins el règim feudal Shogunat Ashikaga, viu l’inconsistent Període Sengoku.

L'economia del moment

Quant a economia i societat, presenciem un gran creixement de les ciutats i, amb elles, del poder d’una burgesia enriquida gràcies a un comerç cada cop més ambiciós. Paral·lelament a aquest auge econòmic, sorgeixen nous descobriments destacables: el perfeccionament de la caravel·la i de l’astrolabi (aparell que mesura l’altura del Sol), la creació del paracaigudes i de l’arcabús (arma de foc molt usada en infantería) i, el més rellevant de tots, el naixement de l’impremta (1450, Johannes Gutenberg).

Gran collita cultural

Finalment, no podem obviar el nou panorama artístic que dóna peu el nou segle. Itàlia, amb el seu Quattrocento, inaugura el Renaixement, que posteriorment s'exporta a la resta del continent. Durant aquests anys grans obres de grans autors veuen la llum, com la Mare de Déu de les roques (Da Vinci), El Matrimoni Arnolfini (Van Eyck) o l’escultura de David (Donatello). Lluny d’Europa, es comença a construir la Ciutat Prohibida xinesa i el poblat inca Machu Picchu, al Perú.

En aquest mateix marc cultural, la literatura creix potencialment amb Tirant lo Blanch (Joanot Martorell) i el poeta Ausiàs March com a referents nacionals. Pel que fa religió, el catolicisme es veu per una banda desafiat per l’anglicanisme, doctrina creada pel rei anglès Enric VII, mentre a Espanya, per l’altra, es crea l’Inquisició per a perseguir i torturar els heretges. Per últim, en filosofia triomfa l’humanisme amb noms com Nicolau Maquiavel i Marsilio Ficino.