Filmografia

Pel·lícules

LA CARABELA DE LA ILUSIÓN

Director: Benito Perojo

Any: 1945

Sinopsis:

Desenvolupa una trama que ens fa acompanyar a un nodrit grup de colonitzadors espanyols en els seus intents per assentar-se en en terra americana.

________________________________________________________________________

LOCURA DE AMOR

Director: Juan de Orduña

Any: 1948

Sinopsis:

La passió que sent Joana de Castella, filla dels Reis Catòlics i hereva del tron, pel seu marit, Felip el Bell, sobirà dels Països Baixos i fill de Maximiliano d'Àustria i de María de Borgoña, no serà corresposta, ja que aquest prefereix aventures amb altres dones. La mort accidental d'aquest accelerarà el procés de bogeria de Juana, conseqüència de les infidelitats matrimonials.

Crítiques:

El film suma drama i romanç. Forma part del conjunt d'obres sobre temes històrics que en els anys 40 i primers 50 compten amb gran acceptació d'un públic popular que sublima les seves frustracions i misèries amb relats èpics i grans històries. Fa ús de diàlegs artificiosos i pomposos, que porten l'acció fora del temps i del context d'actualitat. Exalta els valors patriòtics més grats al franquisme, com la fidelitat absoluta a l'autoritat, la disposició permanent de servei, l'assumpció de sacrificis personals pel bé de la pàtria, l'heroisme en la batalla, l'obediència cega, la disciplina sense fissures, etc.

________________________________________________________________________

ALBA DE AMÉRICA

Director: Juan de Orduña

Any: 1951

Sinopsis:

Regne de Castella, finals del segle XV. La pel·lícula narra les vicissituds que va viure Cristòbal Colón (Antonio Vilar) des de la seva estada en el Convent de la Rábida, la seva trobada amb els Reis Catòlics i, sobretot, la gran odissea que va suposar creuar l'Atlàntic i arribar a les costes d'Amèrica (1492), donant començament així a una nova era en la Història de la Humanitat.

Crítiques:

Les interpretacions malbaraten un sentiment patriota “cutre”, que fan avergonyir a qualsevol.

Per justificar encara més el sentiment patriòtic, malversen el fet històric, fent que els portuguesos, anglesos i francesos, demanessin a Colón deixar-los ser ells els seus patrocinadors quan va ser justament a l'inrevés; Còlon, va mendigar per mitjana Europa el finançament del seu viatge, fins que els reis de Castella i d'Aragó van acceptar. Les interpretacions són tot discurs patriòtic, notant-se la ploma de Carrero Blanco en més d'una ocasió.

És un film amb les seves bones escenes i uns bons exteriors, decorats i sobretot un bon vestuari. Això sí, les lluites entre Granadins i Castellanos, deixen molt a desitjar.

________________________________________________________________________

LA ESPADA NEGRA

Director: Francisco Rovira Beleta

Any: 1976

Sinopsis:

La infanta Isabel de Castella, germanastra d'Enric IV, viu allunyada de la cort. Un grup de nobles, moguts per aquesta situació, proclamen a Alfonso, el germà menor d'Isabel, com a nou Rei, destronant a Enrique. Però la mort d'Alfonso fa que Isabel pugui recuperar la corona de Castella, i unir aquest regne amb el d'Aragó mitjançant les noces amb don Fernando, promesa amb ell des del seu naixement.
________________________________________________________________________

CRISTÓBAL COLÓN, DE OFICIO... DESCUBRIDOR

Director: Mariano Ozores

Any: 1982

Sinopsis:

És una comedia sobre el descobridor d'Amèrica, on es fan varies referències a la situació d'Espanya del moment.

Crítiques:

Una altra de les fatals obres de Mariano Ozores, amb el pretès còmic Andrés Pallers al capdavant. No hi ha guió, sinó una successió de gags més o menys inconnexos amb un feble fil argumental entorn a Colón i la història del descobriment. Només apta per entendre en 2011 la mentalitat subdesenvolupada de l'Espanya post-transició.

Film reaccionari, masclista i sense gràcia; avorrit i amb una desídia tècnica increïble. Algunes de les seves escenes (com la de la cançoneta impresentable dels "germans Pinsans" o l'actuació d'un Pallers/Colón transvestit, cantant la cobla "Tatuatge") poden formar part del museu dels horrors del cinema espanyol.

________________________________________________________________________

JUANA LA LOCA... DE VEZ EN CUANDO

Director: José Ramón Larraz

Any: 1983

Sinopsis:

En la cort dels Reis Catòlics, res és el que sembla o el que ens expliquen els llibres d'Història. Per començar, la Reina Isabel està molt preocupada per l'afany exterminador de Torquemada. El cardenal Cisneros està sent devorat per la demència senil, la infanta Isabel abraça la causa republicana i, el súmmum dels súmmums: Joana no sempre està boja.
________________________________________________________________________

1492: LA CONQUISTA DEL PARAÍSO

Director: Ridley Scott

Any: 1992

Sinopsis:

1492: Cristóbal Colón presenta el seu projecte a la Reina Isabel de Castella que és arribar a les Índies viatjant cap a l'oest. Així, el 3 d'agost, les tres caravel·les, la Nena, la Pinta i la Santa María van salpar de Pals fins a arribar a les Índies. Algun temps després, el 12 d'octubre, Colón desembarca a la illa de Guanahani, ara San Salvador. Amb posterioritat es desenvoluparà  la conquesta d'Amèrica. Després de tornar a Espanya, l'hostilitat dels nobles locals porta al seu empresonament. Després d'algun temps, gràcies als seus fills poden obtenir una cita amb la Reina, que permet a Colón tornar a les Índies.

Crítiques:

Va rebre crítiques mixtes i una baixa recaptació en totes les taquilles a nivell mundial. D'un pressupost de producció estimat en 40 milions de dòlars, tan sols es van recuperar 11.089.907, mitjançant la recaptació a nivell mundial, la qual cosa la va convertir immediatament en un fracàs comercial.

________________________________________________________________

JUANA ESTÁ LOCA

Director: Vicente Aranda

Any: 2001

Sinopsis:

Laredo, 22 d'agost de 1496. Una flota parteix amb destinació a Flandes. El seu objectiu és conduir a la infanta Joana de Castella a la cort de Brussel·les, on contraurà matrimoni amb el qual més tard serà conegut a Espanya com Felip el Bell. 

La trobada és fulgurant. Amb prou feines mirar-se, neix entre ells un desig i una atracció incontrolable que fa que s'oblidin de les seves obligacions polítiques i s'abandonin als sentiments. No obstant això, la destinació té altres plans per a ells. Les morts dels seus germans majors i de la seva mare, Isabel la Catòlica, converteixen a la infanta Joana en reina de Castella i hereva de la Corona d'Aragó. 

Aquests esdeveniments desembocaran en dues batalles: una política, entre la noblesa flamenca i la castellana, l'altra, molt més dolorosa, serà la que lliure Juana la Boja en el jaç conjugal.

Crítiques:

La seva protagonista, Pilar López d'Ayala, ha rebut la Petxina de Plata a la millor interpretació femenina del Festival de Sant Sebastià.  La protagonista ha sabut treure-li al personatge fins als seus més íntims humors. Aranda ha fet la pel·lícula sobre el “amor boig” que li faltava al cinema espanyol, i ha utilitzat la història d'una reina de Castella en la qual qualsevol persona que hagi sentit aquest tipus d'amor pot reconèixer-se com si es mirés en un mirall.

S’ens ofereix dades per a que nosaltres mateixos entenguem el fons històric. Tot, menys el caràcter de Juana, està pintat a “brochazos”. 

Amor i passió; perquè aquesta Juana la Loca d'Aranda, encara que evita escenes pujades de to, està plena de sexe, viscut amb tal intensitat que ens fa entendre la bogeria del seu protagonista.

Tots aquests ingredients fan de la pel·lícula d'Aranda una de les històries més modernes que s'hagin explicat al cinema espanyol. L'abandonar-se a l'amor sense sentir vergonya, a elevar-ho a la primera necessitat abans que el menjar és l'encert d'aquesta pobra Juana que va ser castigada per això. 

Vicente Aranda signa amb mà de mestre una producció històrica que es converteix en atemporal gràcies al tema central de la pel·lícula i, de camí, ens regala amb una de les actuacions més veritables i il·luminades que una actriu pot obsequiar-nos.
________________________________________________________________________

LA REINA ISABEL EN PERSONA

Director: Rafael Gordon

Any: 2006

Sinopsis:

La acció transcorre a l'actualitat; una actriu prepara durant mesos la interpretació del personatge d'Isabel la Catòlica. No obstant això, un dia, la mateixa reina Isabel s'apodera d'ella. Isabel Ordaz, com a única intèrpret de la pel·lícula, se'ns mostra com la Reina Isabel en persona per expressar els sentiments, els pensaments, el caràcter i els records que van poder haver-se debatut en aquella gran dama.

Crítiques:

Les escenes estan mesurades al màxim, el joc de l'actriu amb robes, miralls, cofres, llits i multitud d’objectes es duu a terme amb perspicàcia i la interpretació d'Isabel Ordaz, en gestos, posats i actituds, és difícil d'igualar. La direcció és perfecta i la música ben condicionada als variats passatges del film.
________________________________________________________________________

Sèries

ISABEL

Canal: La 1

Any: 2012, setembr

País: España

Productora: Diagonal TV

Disseny original i direcció: Jordi Frades

La sèrie “Isabel” va més enllà dels fets històrics; narra les passions, emocions i renúncies d'una dona avançada al seu temps que va rebutjar ser figura decorativa i moneda de canvi. D'una dona, amb els seus defectes i virtuts, que va aconseguir un poder només destinat fins llavors als homes. I no trigaria a afrontar reptes que ningú podia imaginar.

La història que explica en la seva primera temporada és l’ apassionant lluita d'una dona per arribar a ser reina. 

La trajectòria d'una dona que va decidir ser la propietària de la seva pròpia destinació sense saber els molts sacrificis que això anava a comportar, que no van ser pocs. Va veure destrossada la seva infància en ser separada de la seva mare malalta i va ser obligada a anar a viure a la Cort pel seu germanastre el rei Enrique IV.

Va sofrir la pèrdua del seu germà Alfons, per davant seu en la línia successòria, i va prendre, amb 16 anys, decisions claus després d’una guerra civil. Va rebutjar tota imposició de noces, defensant el seu dret a triar espòs (Fernando d'Aragó).

Va suportar, després de les seves noces, limitacions econòmiques. Va haver de manejar diplomàcia amb una duresa de caràcter capaç de posar ferms a un exèrcit. 

I tot, per una obsessió: ser reina.

Crítica:

Sèrie amb un primer minut magistral; Tres primers plànols espectaculars: un de lateral del rei agonitzant fins a la mort en el seu tron, el seu calze caigut en el sòl amb el vi vessat i una mà ja sense vida que decora un anell símbol de poder i de les disputes que són la història d'aquesta sèrie i la història del nostre país. Després d'això, canvi de localització, canvi d'enfocament, canvi de llum, de velocitat: passadissos del palau. I per acabar, un genet cavalcant a l'alba pels camps de Castella.

Una delícia; com la música que ha acompanyat a tot el capítol i que ha narrat tant o més que el guió dialogat pels personatges. El capítol s'ha enriquit amb escenes mudes, tan sols la música acompanyava l'interpretar mut dels actors. Cal destacar sobretot el bon treball direcció i de fotografia. Un àrea aquesta última que ha resultat admirable, doncs cada estança, cada passadís, cada racó tenia la llum adequada creant l'atmosfera correcta. Ombres, focs, albes, vespres, torxes: tot ha estat perfectament recreat en uns escenaris tan reals que fins als decorats semblaven autèntics castells medievals. 

Elogiar el treball de l'equip de guionistes que, sense ser tan nombrós com el d'una sèrie de producció britànica o nord-americana, ens presenten un guió amb frases rodones, amb seqüències que exigeixen als actors i sobri, com mereix una sèrie ambientada en aquesta època.

Esment a part mereix el repartiment d'actors de la sèrie. Ginés García Millán, incommensurable en la seva interpretació de Juan Pacheco; Els responsables de càsting no s'equivocaven. Michelle Jennerque és l'encarregada de donar vida a la Reina Isabel. A simple vista, el seu físic no és el que esperaríem que tingués la Reina la Catòlica. Però, malgrat les objeccions inicials, defensa el gran repte d'interpretar a un personatge tan rellevant i del que, al mateix temps, coneixem tan poc.

A destacar el treball de Clara Sanchís en el paper d'Isabel de Portugal, una reina pertorbada per la pèrdua del seu marit i per la llunyania dels seus fills. Sensacions difícils d'aconseguir a través de la petita pantalla. No està malament tampoc Pedro Casablanc en el seu paper d'arquebisbe de Toledo; Ha sabut dotar-li cert aire poderós sense caure en el parany de cobrir de malícia cada acte del seu personatge.

Les interpretacions més fluixes són les de de Pablo Derqui, doncs només les robes ens recordaven que es tractava del rei, i de Victor Elías, qui aconsegueix captar el to pusil·lànime de l'infant Alfonso, encara que és incapaç de dotar al seu personatge de més registre que aquest. No vull acabar aquesta anàlisi del primer capítol de "Isabel" sense esmentar dos punts: les escenes pujades de to i la durada.

________________________________________________________________________

Bibliografia

EL ARTE EN LA CORTE DE LOS REYES CATÓLICOS. RUTAS ARTÍSTICAS A PRINCIPIOS DE LA EDAD MODERNA

Autor: Fernando Checa y Bernardo

Sinopsi: 

En la segona meitat del segle XV i al llarg de les primeres dècades del XVI, assistim a una de les transformacions artístiques i culturals més importants de la història europea, en el que es coneix com el trànsit de l'Edat Mitjana a l'Edat Moderna. 

El món cortesà que van viure els Reis Catòlics exterioritza a través del luxe material i l'esplendor artística de la seva sobirania, de manera que s'introdueix progressivament aquesta tendència de la modernitat en un ambient típicament baix medieval. Les interconnexions existents entre Flandes, Castella i el món atlàntic, Aragó, Itàlia i l'ambient mediterrani, juntament amb les influències produïdes pel peculiar passat islàmic-medieval, conflueixen en un moment d'especial expansió política i territorial dels regnes ibèrics.

Aquest llibre s'articula precisament a través de les rutes atlàntiques i mediterrànies que van desenvolupar la modernitat europea i van renovar el mercat de l'art en el canvi del segle XV al XVI situant en aquest context la producció artística de la Cort dels Reis Catòlics. 

Una vintena d'especialistes europeus aporten les seves reflexions sobre els canvis estètics produïts llavors conformant un volum que la Fundació Carlos d'Anvers aporta a la commemoració de l'IV centenari de la mort d'Isabel la Catòlica (1504-2004)

_________________________________________________________________________________

LOS REYES CATÓLICOS

Autor: Luis Suarez

Sinopsis: 

Els Reis Catòlics van fundar una peculiar Monarquia espanyola, que podem cridar "dual". Fernando va va ser rei a Castella però també va exercir funcions decisives en la Corona d'Aragó. Fernando i Isabel van mostrar identitat completa en la seva línia de conducta. Les abundants dades que disposem ens permeten, a més, concloure que la capacitat racional del primer i la intuïció de la segona es van complementar.

Aquest llibre presenta dues perspectives, la castellana i aragonesa,  on ens descobreixen impensables facetes. Les decisions llavors adoptades i l'estructura que els monarques donessin van ser la base per a l'edificació de la modernitat espanyola i europea.

_________________________________________________________________________________

ISABEL LA CATÓLICA. REINA DE CASTILLA

Sinopsis: 

Aquesta obra no és un recompte estadístic-biogràfic de tot el publicat, investigat i discutit sobre la figura de la reina Isabel la Catòlica. Aquest estudi es planteja contrastar l'interès d'editors, autors i lectors per aquesta figura cabdal en la història d'Espanya i d'Europa. La seva influència es va estendre en tots els àmbits, des del polític fins a l'artístic, la qual cosa queda plasmada en aquest volum.

_________________________________________________________________________________

EL ARTE GÓTICO EN TERRITORIO BURGALÉS

Sinopsis: 

Aquest llibre abasta totes les art gòtiques (arquitectura, escultura, pintura, arts funeràries, imatgeria, etc.) del gòtic a Burgos incloent un capítol interessant del mudèjar burgalès.

_________________________________________________________________________________

  
ARTILLERÍA Y FORTIFICACIONES EN LA CORONA DE CASTILLA           DURANTE EL REINADO DE ISABEL LA CATÓLICA, 1474-1504

Editorial: Ministre de defensa. Centre de publicacions

Sinopsis: 

A la fi del segle XV, a Europa es produeixen profunds canvis en el plantejament del combat. En ells, els exèrcits de la Monarquia Hispànica tenen un lloc molt destacat. La transformació del fet bèl·lic aconseguia múltiples aspectes, especialment la fortificació i l'artilleria. 

L'obra es divideix en tres parts:

Primera part; S'aprofundeix en el context social, polític i bèl·lic.

Segona part; Es realitza una anàlisi del desenvolupament artiller de   finals del segle XV.

Tercera part;  S'examina les profundes transformacions de les fortificacions de l'època.