Pel·lícules
LA CARABELA DE LA ILUSIÓN
Director: Benito
Perojo
Any: 1945
Sinopsis:
Desenvolupa una trama que ens fa acompanyar a un nodrit grup de
colonitzadors espanyols en els seus intents per assentar-se en en terra
americana.
________________________________________________________________________
LOCURA DE AMOR
Director: Juan de
Orduña
Any: 1948
Sinopsis:
La passió que sent Joana de Castella, filla dels Reis Catòlics i hereva del
tron, pel seu marit, Felip el Bell, sobirà dels Països Baixos i fill de
Maximiliano d'Àustria i de María de Borgoña, no serà corresposta, ja que aquest
prefereix aventures amb altres dones. La mort accidental d'aquest accelerarà el
procés de bogeria de Juana, conseqüència de les infidelitats matrimonials.
Crítiques:
El film suma drama i romanç.
Forma part del conjunt d'obres sobre temes històrics que en els anys 40 i
primers 50 compten amb gran acceptació d'un públic popular que sublima les
seves frustracions i misèries amb relats èpics i grans històries. Fa ús de diàlegs artificiosos i pomposos, que
porten l'acció fora del temps i del context d'actualitat. Exalta els valors patriòtics més grats al franquisme, com la
fidelitat absoluta a l'autoritat, la disposició permanent de servei,
l'assumpció de sacrificis personals pel bé de la pàtria, l'heroisme en la
batalla, l'obediència cega, la disciplina sense fissures, etc.
________________________________________________________________________
ALBA DE AMÉRICA
Director: Juan de
Orduña
Any: 1951
Sinopsis:
Regne de Castella, finals del segle XV. La pel·lícula narra les vicissituds
que va viure Cristòbal Colón (Antonio Vilar) des de la seva estada en el
Convent de la Rábida, la seva trobada amb els Reis Catòlics i, sobretot, la
gran odissea que va suposar creuar l'Atlàntic i arribar a les costes d'Amèrica
(1492), donant començament així a una nova era en la Història de la Humanitat.
Crítiques:
Les interpretacions malbaraten un
sentiment patriota “cutre”, que fan avergonyir a qualsevol.
Per justificar encara més el
sentiment patriòtic, malversen el fet històric, fent que els portuguesos, anglesos i francesos,
demanessin a Colón deixar-los ser ells els seus patrocinadors quan va ser
justament a l'inrevés; Còlon, va mendigar per mitjana Europa el finançament del
seu viatge, fins que els reis de Castella i d'Aragó van acceptar. Les
interpretacions són tot discurs patriòtic, notant-se la ploma de Carrero Blanco
en més d'una ocasió.
És un film amb les seves bones escenes i uns bons exteriors, decorats i sobretot un bon vestuari. Això sí, les lluites
entre Granadins i Castellanos, deixen
molt a desitjar.
________________________________________________________________________
LA ESPADA NEGRA
Director: Francisco Rovira
Beleta
Any: 1976
Sinopsis:
La infanta Isabel de Castella, germanastra d'Enric IV, viu allunyada de
la cort. Un grup de nobles, moguts per aquesta situació, proclamen a Alfonso,
el germà menor d'Isabel, com a nou Rei, destronant a Enrique. Però la mort
d'Alfonso fa que Isabel pugui recuperar la corona de Castella, i unir aquest
regne amb el d'Aragó mitjançant les noces amb don Fernando, promesa amb ell des
del seu naixement.
________________________________________________________________________
________________________________________________________________________
CRISTÓBAL COLÓN, DE OFICIO... DESCUBRIDOR
Director: Mariano
Ozores
Any: 1982
Sinopsis:
És una comedia sobre el descobridor d'Amèrica, on es fan varies referències a la situació d'Espanya del moment.
Crítiques:
Una altra de les fatals
obres de Mariano Ozores, amb el pretès còmic Andrés Pallers al capdavant. No hi ha guió, sinó una successió de gags més o menys inconnexos
amb un feble fil argumental entorn a Colón i la història del descobriment.
Només apta per entendre en 2011 la mentalitat subdesenvolupada de l'Espanya
post-transició.
Film reaccionari, masclista
i sense gràcia; avorrit i amb una desídia tècnica increïble. Algunes de les seves escenes (com la
de la cançoneta impresentable dels "germans Pinsans" o l'actuació
d'un Pallers/Colón transvestit, cantant la cobla "Tatuatge") poden formar
part del museu dels horrors del cinema espanyol.
________________________________________________________________________
Director: José Ramón
Larraz
Any: 1983
Sinopsis:
En la cort dels Reis
Catòlics, res és el que sembla o el que ens expliquen els llibres d'Història.
Per començar, la Reina Isabel està molt preocupada per l'afany exterminador de
Torquemada. El cardenal Cisneros està sent devorat per la demència senil, la
infanta Isabel abraça la causa republicana i, el súmmum dels súmmums: Joana no
sempre està boja.
________________________________________________________________________
________________________________________________________________
LA REINA ISABEL EN PERSONA
La sèrie “Isabel” va més enllà dels fets històrics; narra les passions, emocions i renúncies d'una dona avançada al seu temps que va rebutjar ser figura decorativa i moneda de canvi. D'una dona, amb els seus defectes i virtuts, que va aconseguir un poder només destinat fins llavors als homes. I no trigaria a afrontar reptes que ningú podia imaginar.
Aquest llibre s'articula precisament a través de les rutes atlàntiques i mediterrànies que van desenvolupar la modernitat europea i van renovar el mercat de l'art en el canvi del segle XV al XVI situant en aquest context la producció artística de la Cort dels Reis Catòlics.
ARTILLERÍA Y FORTIFICACIONES EN LA CORONA DE CASTILLA DURANTE EL REINADO DE ISABEL LA CATÓLICA, 1474-1504
Editorial: Ministre de defensa. Centre de publicacions
________________________________________________________________________
Director: Ridley
Scott
Any: 1992
Sinopsis:
1492: Cristóbal Colón presenta el seu projecte a la Reina Isabel de
Castella que és arribar a les Índies viatjant cap a l'oest. Així, el 3 d'agost,
les tres caravel·les, la Nena, la Pinta i la Santa María van salpar de Pals
fins a arribar a les Índies. Algun temps després, el 12 d'octubre, Colón
desembarca a la illa de Guanahani, ara San Salvador. Amb posterioritat es
desenvoluparà la conquesta d'Amèrica.
Després de tornar a Espanya, l'hostilitat dels nobles locals porta al seu
empresonament. Després d'algun temps, gràcies als seus fills poden obtenir una
cita amb la Reina, que permet a Colón tornar a les Índies.
Crítiques:
Va rebre crítiques mixtes i una baixa
recaptació en totes les taquilles a nivell mundial. D'un pressupost de
producció estimat en 40 milions de dòlars, tan sols es van recuperar
11.089.907, mitjançant la recaptació a nivell mundial, la qual cosa la va
convertir immediatament en un fracàs
comercial.
Director: Vicente
Aranda
Any: 2001
Sinopsis:
Laredo, 22 d'agost de 1496. Una flota parteix amb destinació a Flandes. El
seu objectiu és conduir a la infanta Joana de Castella a la cort de
Brussel·les, on contraurà matrimoni amb el qual més tard serà conegut a Espanya
com Felip el Bell.
La trobada és fulgurant. Amb prou feines mirar-se, neix entre ells un desig i una atracció incontrolable que fa que s'oblidin de les seves obligacions polítiques i s'abandonin als sentiments. No obstant això, la destinació té altres plans per a ells. Les morts dels seus germans majors i de la seva mare, Isabel la Catòlica, converteixen a la infanta Joana en reina de Castella i hereva de la Corona d'Aragó.
Aquests esdeveniments desembocaran en dues batalles: una política, entre la noblesa flamenca i la castellana, l'altra, molt més dolorosa, serà la que lliure Juana la Boja en el jaç conjugal.
La trobada és fulgurant. Amb prou feines mirar-se, neix entre ells un desig i una atracció incontrolable que fa que s'oblidin de les seves obligacions polítiques i s'abandonin als sentiments. No obstant això, la destinació té altres plans per a ells. Les morts dels seus germans majors i de la seva mare, Isabel la Catòlica, converteixen a la infanta Joana en reina de Castella i hereva de la Corona d'Aragó.
Aquests esdeveniments desembocaran en dues batalles: una política, entre la noblesa flamenca i la castellana, l'altra, molt més dolorosa, serà la que lliure Juana la Boja en el jaç conjugal.
Crítiques:
La seva protagonista, Pilar López
d'Ayala, ha rebut la Petxina de Plata a la millor interpretació femenina del
Festival de Sant Sebastià. La protagonista ha sabut treure-li al personatge fins
als seus més íntims humors. Aranda ha fet la
pel·lícula sobre el “amor boig” que li faltava al cinema espanyol, i ha
utilitzat la història d'una reina de Castella en la qual qualsevol persona que
hagi sentit aquest tipus d'amor pot reconèixer-se com si es mirés en un mirall.
S’ens ofereix dades per a que nosaltres mateixos entenguem el fons
històric. Tot, menys el caràcter de Juana, està pintat a “brochazos”.
Amor i passió; perquè aquesta Juana la Loca d'Aranda, encara que evita escenes pujades de to,
està plena de sexe, viscut amb tal intensitat que ens fa entendre la bogeria del seu protagonista.
Tots aquests ingredients fan de la pel·lícula d'Aranda una de les històries més modernes que s'hagin explicat al cinema
espanyol. L'abandonar-se a l'amor sense sentir vergonya, a elevar-ho a la
primera necessitat abans que el menjar és l'encert d'aquesta pobra Juana que va
ser castigada per això.
Vicente Aranda signa amb mà de mestre una producció històrica que es
converteix en atemporal gràcies al tema central de la pel·lícula i, de camí,
ens regala amb una de les actuacions més veritables i il·luminades que una
actriu pot obsequiar-nos.
________________________________________________________________________
________________________________________________________________________
LA REINA ISABEL EN PERSONA
Any: 2006
Sinopsis:
La acció transcorre a l'actualitat; una actriu prepara durant mesos la
interpretació del personatge d'Isabel la Catòlica. No obstant això, un dia, la
mateixa reina Isabel s'apodera d'ella. Isabel Ordaz, com a única intèrpret de
la pel·lícula, se'ns mostra com la Reina Isabel en persona per expressar els
sentiments, els pensaments, el caràcter i els records que van poder haver-se
debatut en aquella gran dama.
Crítiques:
Les escenes estan mesurades al
màxim, el joc de l'actriu amb robes,
miralls, cofres, llits i multitud d’objectes es duu a terme amb perspicàcia i la interpretació d'Isabel Ordaz,
en gestos, posats i actituds, és difícil d'igualar. La direcció és perfecta i la música ben condicionada als variats
passatges del film.
________________________________________________________________________
________________________________________________________________________
Sèries
Canal: La 1
Any: 2012, setembr
País: España
Productora: Diagonal TV
Disseny original i direcció: Jordi Frades
La sèrie “Isabel” va més enllà dels fets històrics; narra les passions, emocions i renúncies d'una dona avançada al seu temps que va rebutjar ser figura decorativa i moneda de canvi. D'una dona, amb els seus defectes i virtuts, que va aconseguir un poder només destinat fins llavors als homes. I no trigaria a afrontar reptes que ningú podia imaginar.
La història que explica en la seva primera temporada és
l’ apassionant lluita d'una dona per
arribar a ser reina.
La trajectòria d'una
dona que va decidir ser la propietària
de la seva pròpia destinació sense saber els molts sacrificis que això anava a comportar, que no van ser pocs.
Va veure destrossada la seva infància en ser separada de la seva mare malalta i va ser obligada a anar a viure a
la Cort pel seu germanastre el rei Enrique IV.
Va sofrir la pèrdua del seu germà Alfons, per
davant seu en la línia successòria, i va prendre, amb 16 anys, decisions claus
després d’una guerra civil. Va rebutjar tota
imposició de noces, defensant el seu dret a triar espòs (Fernando d'Aragó).
Va suportar, després
de les seves noces, limitacions
econòmiques. Va haver de manejar diplomàcia amb una duresa de caràcter capaç
de posar ferms a un exèrcit.
I tot,
per una obsessió: ser reina.
Crítica:
Sèrie
amb un primer minut magistral; Tres
primers plànols espectaculars: un de lateral del rei agonitzant fins a la
mort en el seu tron, el seu calze caigut en el sòl amb el vi vessat i una mà ja
sense vida que decora un anell símbol de poder i de les disputes que són la
història d'aquesta sèrie i la història del nostre país. Després d'això, canvi
de localització, canvi d'enfocament, canvi de llum, de velocitat: passadissos
del palau. I per acabar, un genet cavalcant a l'alba pels camps de Castella.
Una delícia; com la música que ha acompanyat a tot el capítol i que ha narrat tant o
més que el guió dialogat pels personatges. El capítol s'ha enriquit amb escenes mudes, tan sols la música
acompanyava l'interpretar mut dels actors. Cal destacar sobretot el bon treball direcció i de fotografia.
Un àrea aquesta última que ha resultat admirable, doncs cada estança, cada
passadís, cada racó tenia la llum adequada creant l'atmosfera correcta. Ombres,
focs, albes, vespres, torxes: tot ha estat perfectament recreat en uns
escenaris tan reals que fins als decorats semblaven autèntics castells
medievals.
Elogiar el treball de l'equip
de guionistes que, sense ser tan nombrós com el d'una sèrie de producció
britànica o nord-americana, ens presenten un guió amb frases rodones, amb
seqüències que exigeixen als actors i sobri, com mereix una sèrie ambientada en
aquesta època.
Esment
a part mereix el repartiment d'actors de
la sèrie. Ginés García Millán, incommensurable en la seva interpretació de Juan Pacheco; Els responsables de càsting no s'equivocaven. Michelle Jennerque és l'encarregada
de donar vida a la Reina Isabel. A
simple vista, el seu físic no és el que esperaríem que tingués la Reina la Catòlica. Però, malgrat les objeccions
inicials, defensa el gran repte
d'interpretar a un personatge tan rellevant i del que, al mateix temps,
coneixem tan poc.
A
destacar el treball de Clara Sanchís
en el paper d'Isabel de Portugal, una reina
pertorbada per la pèrdua del seu marit i per la llunyania dels seus fills.
Sensacions difícils d'aconseguir a través de la petita pantalla. No està malament
tampoc Pedro Casablanc en el seu paper d'arquebisbe
de Toledo; Ha sabut dotar-li cert aire poderós sense caure en el parany de
cobrir de malícia cada acte del seu personatge.
Les interpretacions més fluixes són les de
de Pablo Derqui, doncs només les robes
ens recordaven que es tractava del rei, i de Victor Elías, qui aconsegueix captar el to pusil·lànime de l'infant Alfonso, encara que és
incapaç de dotar al seu personatge de més registre que aquest. No vull acabar
aquesta anàlisi del primer capítol de "Isabel" sense esmentar dos
punts: les escenes pujades de to i la
durada.
________________________________________________________________________
Bibliografia
EL ARTE EN LA CORTE DE LOS REYES CATÓLICOS. RUTAS ARTÍSTICAS A PRINCIPIOS DE LA EDAD MODERNA
Autor: Fernando Checa y Bernardo
Sinopsi:
En la segona meitat del segle XV i al llarg de les
primeres dècades del XVI, assistim a una de les transformacions artístiques i
culturals més importants de la història europea, en el que es coneix com el
trànsit de l'Edat Mitjana a l'Edat Moderna.
El món cortesà que van viure els
Reis Catòlics exterioritza a través del luxe material i l'esplendor artística
de la seva sobirania, de manera que s'introdueix progressivament aquesta
tendència de la modernitat en un ambient típicament baix medieval. Les interconnexions
existents entre Flandes, Castella i el món atlàntic, Aragó, Itàlia i l'ambient
mediterrani, juntament amb les influències produïdes pel peculiar passat
islàmic-medieval, conflueixen en un moment d'especial expansió política i
territorial dels regnes ibèrics.
Aquest llibre s'articula precisament a través de les rutes atlàntiques i mediterrànies que van desenvolupar la modernitat europea i van renovar el mercat de l'art en el canvi del segle XV al XVI situant en aquest context la producció artística de la Cort dels Reis Catòlics.
Una vintena d'especialistes europeus aporten les seves reflexions sobre els
canvis estètics produïts llavors conformant un volum que la Fundació Carlos d'Anvers aporta a la commemoració de l'IV centenari de la mort d'Isabel la
Catòlica (1504-2004)
_________________________________________________________________________________
LOS REYES CATÓLICOS
Autor: Luis Suarez
Sinopsis:
Els Reis Catòlics van fundar una
peculiar Monarquia espanyola, que podem cridar "dual". Fernando va
va ser rei a Castella però també va exercir funcions decisives en
la Corona d'Aragó. Fernando i Isabel van mostrar identitat
completa en la seva línia de conducta. Les abundants dades que disposem ens
permeten, a més, concloure que la capacitat racional del primer i la intuïció
de la segona es van complementar.
Aquest llibre presenta dues perspectives, la castellana i aragonesa, on ens descobreixen impensables
facetes. Les decisions llavors adoptades i l'estructura que els monarques
donessin van ser la base per a l'edificació de la modernitat espanyola i
europea.
_________________________________________________________________________________
ISABEL LA CATÓLICA. REINA DE CASTILLA
Sinopsis:
Aquesta obra no és un recompte
estadístic-biogràfic de tot el publicat, investigat i discutit sobre la figura
de la reina Isabel la Catòlica. Aquest estudi es planteja contrastar l'interès
d'editors, autors i lectors per aquesta figura cabdal en la història d'Espanya
i d'Europa. La seva influència es va estendre en tots els àmbits, des del
polític fins a l'artístic, la qual cosa queda plasmada en aquest volum.
_________________________________________________________________________________
EL ARTE GÓTICO EN TERRITORIO BURGALÉS
Sinopsis:
Aquest llibre abasta totes les art gòtiques (arquitectura, escultura,
pintura, arts funeràries, imatgeria, etc.) del gòtic a Burgos incloent un
capítol interessant del mudèjar burgalès.
_________________________________________________________________________________
ARTILLERÍA Y FORTIFICACIONES EN LA CORONA DE CASTILLA DURANTE EL REINADO DE ISABEL LA CATÓLICA, 1474-1504
Editorial: Ministre de defensa. Centre de publicacions
Sinopsis:
A la fi del segle
XV, a Europa es produeixen profunds canvis en el plantejament del combat. En
ells, els exèrcits de la Monarquia Hispànica tenen un lloc molt destacat. La
transformació del fet bèl·lic aconseguia múltiples aspectes, especialment la
fortificació i l'artilleria.
L'obra es divideix en tres parts:
Primera part; S'aprofundeix en el
context social, polític i bèl·lic.
Segona part; Es realitza una
anàlisi del desenvolupament artiller de finals del segle XV.
Tercera part; S'examina les profundes transformacions de les
fortificacions de l'època.
No hay comentarios:
Publicar un comentario